Lletra: Miquel de Palol
Música: Ramon Muntaner
Per la glòria dels camins,
clars de sol, entre oliveres,
per la blava salvatgia
dels penyals vora del mar,
pel silenci dels afraus
i el repòs de les cimeres,
pels vells temples que s’enrunen...
i els que a poc s’han redreçat...
Massa sang hi ha en les venes,
per donar-la al sol i a l’aire,
massa vida hi ha en la terra
per a les vinyes i els sembrats,
que el glatir de melangia
i la plàcida enyorança
no s’han fet pels pins indòmits
ni pels vents descabellats.
Que els pins volen terra lliure
i els vents criden: llibertat!
I la raça de la terra,
duu la terra dins de l’ànima,
els seus músculs són de roure,
els seus ulls són fets de mar,
té als sentits la pagania
de l’aroma de les coses,
i en el front el crisma d’oli,
i de vent i de combat...
Quan tritllegin les campanes,
per la Pasqua, en els cenobis,
i les viles s’endomassin
al miracle ressorgent;
oh quin goig de viure en elles,
tots ardits de glòria nova,
i collir sense recança,
i sembrar sens recelar...