Lletra: Joan Vilamala
Música: Joan Crosas
Fent camí per la vida
em tocarà menjar la pols,
ficar-me dins del fang
com ho han fet molts,
compartir el poc aliment,
que porto al meu sarró,
tant si m’omple la joia
com si em buida la tristor.
Vindran dies d’angoixa,
vindran dies d’il·lusió,
com la terra és incerta,
així sóc jo,
dubtaré del compromís
i a voltes diré no,
o em mancarà quan calgui,
decisió
Però lluny a l’horitzó (amb la llum resplendent)
ja lliure de l’engany (la força del vent m’empeny endavant)
veuré milers com jo (són els homes...
que van vencent la por.
Alleugeriré el pas (és la joia i l’esperit)
duent amb mi el sarró, (la força i el crit que em guia endavant)
i avivaré amb el cant (tan lleuger com...
el pas dels meus companys.
Endavant!