Lletra: Gerard Quintana
Música: Josep Thió
La va trobar a una sala mig buida,
buscant un somni, fugint del dolor,
Entrant pels ulls va sentir mil espurnes,
Aquella història va canviar-li el món.
Va perdre-ho tot, la partida i la vida,
Cada ciutat li esmicolava el cor,
Només el far del sud ella es mira,
Segueix la flama fins que res no es mou.
I empeny el sol tan bruna,
tan forta i prohibida
I es descorda la brusa,
el seu cos un somriure viu.
Et donaria amor si poguessis tornar-me'n
Et donaria amor si ens poguéssim mirar.
Et donaria el món
si poguessis parlar-me
Ho donaria tot si et pogués estimar.
Tantes nits va pagar per tenir-la
Tantes excuses per anar tot sol,
Però cada cop amb un plor la perdia,
La llum s'apaga quan la sort es pon.
I el seu record s'estima
en ciutats adormides,
I somnia fins l'alba
el seu far sense vida trist.
Et donaria amor si poguessis tornar-me'n
Et donaria amor si ens poguéssim mirar
Et donaria el món si poguessis parlar-me
Ho donaria tot si et pogués estimar.
Tremolant poc a poc surt del cine,
Sessió de nit avui ja és l'últim dia,
S'endú el cartell, arriba casa i l'espia,
L'habitació es transforma en un món nou.
I li escriu cent mil cartes
la busca i viatja,
i el seu centre s'escapa
perd l'ordre i la casa.
Apaga el sol tan bruna,
tan feble i prohibida
i s'enfonsa en les ombres,
el seu cos un somriure viu.
Et donaria amor si poguessis tornar-me'n
Et donaria amor si ens poguéssim mirar
Et donaria el món si poguessis parlar-me
Ho donaria tot si et pogués estimar.